LES SALSES

Normalment, les salses s'incorporen a un plat per donar gust i com a acompanyament, però també les podem aprofitar per donar-li una acció terapèutica al procés digestiu i al sistema hepàtic, per tal d'ajudar-los a digerir millor la resta de nutrients. Les salses són una manera de complementar de nutrients un àpat, fent que pugui ser un plat únic.

Per unir els ingredients d'una salsa no cal utilitzar sempre la batedora, ja que ho tritura tot massa i, hi ha aliments que queden massa líquids (com el tomàquet). Una bona opció és la de fer servir la mà de morter o el ratllador i anar-ho emulsionant amb una cullera. Un toc amarg a la salsa ajuda a digerir millor. Si és una salsa per a un plat de cereal no hi pot haver ingredients massa àcids (com la llimona o el tomàquet cru) i si hi són, que sigui amb molt poca quantitat.

ALIMENTS BÀSICS PER FER UNA SALSA TERAPÈUTICA

ESPÈCIES - VEGETALS - PROBIÒTICS - ENZIMS - PLANTES AROMÀTIQUES - GREIXOS - ALIMENT SECUNDARI

---

LES ESPÈCIES a les salses

En general, si posem una o dues espècies a les salses ajudarà a digerir millor els aliments de la recepta, sobretot si hi ha llegums o cereals, amb les verdures no seria del tot necessari. Si la salsa es cuina, les espècies es posen al final (màxim uns 2’ o 3’ de cocció) per tal que no perdin les seves propietats. Les espècies es poden posar junt amb qualsevol fruit sec.

Cardamom, comí, clau d’olor, canyella, gingebre, curri, cúrcuma, pebre negre...

• El cardamom, el comí i el clau d’olor són calmants pel budell, antiespasmòdiques i antibacterianes.

• La canyella regula l’índex glucèmic, és analgèsica i accelera la digestió. és bo posar-la en un plat que hi hagi CH.

• El gingebre va bé per les flatulències, l’acidesa i el mal de panxa.

• El curri ajuda a desinfectar els bacteris i és antiflatulent.

• La cúrcuma fa d'ajuda hepàtica (cal afegir-li una mica de pebre negre ja que les dues fan bona sinèrgia).

• El pebre negre activa la funció de la bilis per ajudar a la vesícula biliar a absorbir bé els greixos.

ELS VEGETALS FRESCOS a les salses

Hi ha molta varietat de vegetals frescos que es poden incloure a una salsa.

Si es fa servir la fulla seca cal deixar-la uns 60' macerant en oli abans d'utilitzar, així activarà els seus principis aromàtics una mica.

No cal afegir-ne massa, amb un hi ha prou.

Vegetals de fulla verda, pastanaga, cogombre, tomàquet, all negre o blanc, ceba.

• Els vegetals de fulla verda: depuren l'organisme, tenen poques calories i pocs greixos però tenen molta fibra (ajuda a millorar el restrenyiment). També aporta una bona quantitat de ferro, magnesi, calci, potassi i betacarotens, precursors de la vitamina A. En cru aporten molta frescor a les salses.

• La pastanaga: té moltes propietats, una d'elles és el seu efecte alcalinitzant (elimina o compensa els àcids residuals en la sang, com l’àcid úric) i a més és depurativa de la sang. Aporta a l'organisme silici (fonamental pel metabolisme del calci i enforteix el teixit connectiu). També ens aporta ferro, potassi, fòsfor, sodi, calci, magnesi i àcid fòlic.

• El cogombre: té moltes propietats i algunes d'elles són que ajuda a depurar la sang, a eliminar l'àcid úric i neteja els budells de residus. És una bona opció per a les salses crues tot i que en coccions lleugeres es mantenen bé les seves propietats..

• El tomàquet: és un aliment anticancerígen i cal fer-los servir a la seva temporada i ecològic (el de penjar està tot l’any). Es pot fer servir cuit o cru. Durant la cocció ("xup xup") del tomàquet amb pell se li activa el licopè, tot i que perd una mica de vit.C. Si fem servir el tomàquet en cru, cal activar el licopè amb la fricció del ratllat. Tallar amb el ganivet a trossos el tomàquet pot ser indigest i no aporta gaire nutrients.

• L'all blanc o negre: l´all conté un gran nombre d´aminoàcids (recomanable per a la formació i reparació d'ossos, articulacions, tendons o lligaments). És especialment ric a l'aminoàcid cisteïna (antioxidant). L'all negre aporta tots els aminoàcids essencials. El porro és una bona opció per a qui no tolera la ceba i/o l'all.

• La ceba: es pot consumir tot l’any i té propietats antibiòtiques. Una bona opció és utilitzar-la macerada.

ELS PROBIÒTICS a les salses

Els probiòtics són microorganismes vius que un cop els ingerim s’adhereixen a la paret de l’intestí i fan de barrera protectora reforçant les defenses davant d'agents patògens i virus. Hi ha moltes maneres de consumir probiòtics però la més habitual és a partir d'aliments fermentats no pasteuritzats.

Per a les salses només cal posar 1 probiòtic.

Vinagres (de poma, d'umeboschi, de magrana...), miso, iogurt (desnatat, coco, cànem, civada, cabra), quefir d’aigua, Kanne, suero de llet, Mulkosan, càpsula de probiòtic.

• Els vinagres i els aliments envinagrats.

• El miso: ajuda a pair, és digestiu però és fort, és ric en proteïna i és àcid (va molt bé unir-lo amb la poma a les salses), trobem el hatcho miso, el genmai miso...

• El iogurt: els millors són els de cabra o els desnatats, també aporten probiòtics els iogurts vegetals (de coco, de cànem, civada...). Per fer la salsa no posar el iogurt a la batedora ja que queda massa líquid.

• Umeboshi: en format pruna o pasta, a les salses ajuda a alcalinitzar i a pair.

• El quefir d'aigua, suero de llet (en pols o líquid concentrat com el Molkosan), càpsules de probiòtics.

Els ENZIMS a les salses

Els enzims són proteïnes complexes que produeixen un canvi químic específic a totes les parts del cos, activant el sistema immunològic i ajudant el fetge (pel seu color groc).

Entre altres beneficis, poden ajudar a descompondre els aliments que consumim perquè el cos els pugui fer servir i també té la funció d'ajudar a coagular la sang.

Poma, llimona, aigua enzimàtica...

• La poma: és molt bona opció al ser un aliment neutre, que aporta enzims digestius i ajuda a digerir.

• La llimona: és un bon prebiòtic i aporta vit.C. La histamina que porta es pot contrarestar amb l'advocat que és antihistamínic. Es podria substituir per vinagre no pasteuritzat.

• L'aigua enzimàtica (rejuvelac): aporta un nivell altíssim d'enzims i bacteris benignes, reguladors de les nostres funcions intestinals. És rica en proteïnes , carbohidrats , dextrines , fosfats , lactobacils , vitamines B, C i E. A més, aporta nutrients que varien en funció del gra que utilitzem en la seva elaboració.

Les PLANTES AROMÀTIQUES a les salses

Les plantes aromàtiques per a les salses poden ser fresques (florides o sense florir) o seques, a cada un dels casos tenen efectes diferents al cos.

De fresques hi ha tot l'any, pels seus olis essencials i l'aroma terapèutic tenen mes potència que les seques.

Només cal saber aprofitar les que hi de temporada i de la zona.

Farigola, melisa, orenga, julivert, alfàbrega, menta...

• Es poden recollir en quantitats grans i posar-les en una bossa de cotó i penjar-la, quan es vagi a fer servir posar la mà dins i aixafar les herbes i agafar les parts triturades. Les fulles verdes no contenen enzims però si clorofil.la i aroma.

• De julivert hi ha tot l'any i amb la menta cal posar-ne poca ja que és molt forta.

Els GREIXOS (omegues) a les salses

D'aquest grup, com a màxim es podrien posar 1 o 2 en total. Per aprofitar els omegues es recomana no escalfar ni les llavors ni els olis, el millor és utilitzar-los en cru, per a salses fredes i, sempre que es pugui utilitzar la versió llavors abans que l’oli.

Alvocat, llavors o la seva versió en olis (lli, girasol, sèsam...), oli d'oliva, macerats, de fruits secs.

• L'alvocat: és un greix alcalí, antiestamínic, molt sa per a la bilis i el fetge, aporta fibra, conté omega 3 (no caldria afegir oli a la salsa) i dóna cremositat a la salsa.

• Per a salses calentes es pot utilitzar l’oli d’oliva picual o d’arbequina, el de sèsam es podria però només escalfant una mica.

  
  

---

Aliments secundaris que poden estar o no a una salsa terapèutica

Per tal d'aportar un toc personal podem afegir algun aliment secundari, sempre vigilant que no s'espatlli la funció terapèutica de la salsa ni la sinèrgia amb els ingredients principals. S’ha de procurar que siguin ecològics i de bona qualitat i que l'aportació dels omegues 3-6-9 ja que en excés pot provocar inflamacions al cos.

• Emulssionants i espessors: kuzu (cal coure una mica), farina de cigró, maionesa vegetal. Caldria evitar les farines, tot i que la farina de cigró aguanta altes temperatures sense cremar-se. Al ser un derivat d’un llegum aporta els seus beneficis i es pot utilitzar sense cuinar en salses fredes.

• Olives: es poden utilitzar en moderació com a decoració.

• Llavors: lli, xia, carbassa, girasol, cànem, sèsam (tahine, gomasi)...

  Cal mastegar molt bé les llavors per poder-les digerir, una opció es triturar-les una mica. Es recomana no barrejar les llavors de sèsam (omegues 6 i 9) i les de cànem (omegues 3-6-9), ni les llavors de carbassa amb les de girasol (omegues 6-9).

• Caldo vegetal.

• Cremes de begudes vegetals: coco, ametlla.

• Fruits secs: anacards, ametlles, pinyons, anous...

  Els fruits secs són aliments vius i porten molts omega 3 i 6, i cal que ho compensem amb altres aliments que aportin omegues 3 (fulles verdes com el julivert, l'orenga, la melissa o oli de lli). Combinen bé amb tots els cereals i per les seves propietats poden ajudar a crear un plat únic.

• Mostassa.

• Llevat nutricional: és un llevat pur, cultivat en la remolatxa sucrera o melassa de canya, inactiu i assecat a baixa temperatura. La meitat del seu pes està format per proteïna, i aporta una quantitat significativa d’aminoàcids essencials, a més de vitamines i minerals.

---